Cilindres

Fa un temps vaig assistir a un curs impartit per Celine, sobre pedagogia Montessori. Va ser un cap de setmana molt intens, aprenguí moltíssim. Coneixia els materials més anomenats, com la torre rosa i l'escala marró, però sense cap dubte el que més me va impressionar fou els cilindres amb botó i sense botó.

Foto de la presentació dels cilindres amb botó feta en el curs

Foto de la presentació dels cilindres sense botó feta en el curs

No és un material que pugues trobar en qualsevol lloc. Portava temps amb la idea de comprar-los, i he buscat molt, a internet trobí varies opcions, però ... no me decidia.
Fa poc els trobí a molt bon preu i al costat de casa, Montessori para todos com indica el seu nom, amb una oferta de qualitat i un tracte personalitzat vol que la pedagogia Montessori arribe a tothom.
Com he sigut bona, segur que els reis fan una paradeta, mentre, grans i menuts gaudim amb els cilindres.

Amb aquestes manetes II

Més motxiles, per portar el berenar al parc, per baixar a caminar amb les claus, el telèfon i poc més ... 

Cadascú que li done l'ús que millor li vaja.

Encara no parla?

L'obsessió per l'adquisició del llenguatge es va apoderar del meu seny fa uns mesos. Estic segura que la meva innocent consulta va fer perillar l'estabilitat d'un conegut motor de recerca a Internet. I és que essent sincers, determinades eines en mans d'una mare primerenca no porten res de bo.

Ara puc dir que ja estic curada. Ja no mantenc la respiració esperant que el meu fill me solte el discurs d'entrega del Nobel cada vesprada a l'arribar a casa. I faig bé, que el meu fill és nebot del germà Kepa, però la nostra és altra mena de  germanor.

Aquest mes d'agost, el Leo ens ha regalat l'orella amb una evolució del seu argot. El trending topic de la seva parla és "cotxe, cotxe, cotxe", és estrany lo dolça que me sembla aquesta paraula quan ella la diu.
També el "ja està", expressió que fa servir per indicar-te que ja hi ha prou, i que reforça amb la mà.

Ara que ja l'escolte, pare més atenció al seu llenguatge corporal, i crec que estava tan pendent del só que no m'havia adonat que hi ha més maneres de comunicar.

La pau al mon

Aquesta entrevista La pau al mon reflexa una trista però certa veritat. Quanta covardia s'amaga darrera de frases tan habituals com:

• Deixa que plore, si no li passa res.
• Aquest xiquet està molt malcriat.
• Una palmada a temps evita que et perden el respecte.

Totes aquestes conductes perpetuen una violència cap a ser indefensos i innocents. No sigues còmplice. Implica't en la criança de la societat, sigues part de la tribu.

http://anoncentral.tumblr.com/post/26482694690/an-anthropologist-proposed-a-game-to-children-in

Amb aquestes manetes

Internet és un lloc on persones meravelloses comparteixen allò que saben fer amb la resta de la gent.
Ací paramipequeconamor i ací mirincondemariposas podeu vore una bona mostra.

I ací, (amb una mica de retràs) el resultat:

 

No coneixeré la por

http://danienlared.com/la-saga-dune/informe-dune-como-creo-fherbert-dune/

No coneixeré la por. La por mata la ment. La por és el petit mal que condueix a la destrucció total. Afrontaré la meva por. Permetré que passi sobre mi i a través de mi. I quan hagi passat, giraré el meu ull interior per escrutar el seu camí. Allà per on la meva por hagi passat ja no quedarà res, només estaré jo.

Leo Punk is dancing at my house

Si a mi m'agrada, li agradarà a ell? Doncs sí, i molt. A ballar!

Estiuet

Aquest estiu ha sigut fantàstic. Ens hem tirat a terra sense pretensions, hem gaudit del sol, de la mar, del camp, hem dormit hores i a deshores, hem rigut, hem aprés i hem repartit besos i abraços a les persones que estimem.

Com el gelat, l'estiu ja està quasi acabant, nosaltres continuarem practicant tot el que hem fet aquest estiu.

Descalsisme

Descalsita i descalsito es viu millor, molt millor, on va a parar?

L'últim divendres del benvolgut mes d'agost ens reunírem al pati d'uns amics estimats i savis, mestres i gent lletrada, que me reconcil.lia amb la humanitat i amb la meva manera de viure la vida.

Des de ja instaure el descalsisme, un plaer que espere amigues i amics, no perdem mai.