dimarts, 23 d’octubre del 2012
divendres, 5 d’octubre del 2012
Mariner de la ribera
Descalsito porta llavor de la Ribera i de la Marina, contrast del País on viu.
Terra de llauradors i terra de mariners.
Diferents maneres d'entender la vida, vinculades a l'entorn natural de casdascú.
És nét i nebot d'inmigrants, i tal volta ell ho siga al llarg de la seva vida.
Recorda d'on ves.
Terra de llauradors i terra de mariners.
Diferents maneres d'entender la vida, vinculades a l'entorn natural de casdascú.
És nét i nebot d'inmigrants, i tal volta ell ho siga al llarg de la seva vida.
Recorda d'on ves.
dijous, 4 d’octubre del 2012
Descalsito i les agulles
Descalsito juga amb les agulles mentre jo me dedique a cosir.
Ja ho he dit.
És com un treball en equip. Me prepare les coses, prepare la màquina de cosir, li done al pedal, i allà ve ell en sentir el soroll. Escala pels meus genolls, seu damunt de mi, agafa la rodeta d'agulles i a jugar!!!
Només s'ha punxat una vegada, la primera que toca una agulla, després ja no, va amb molta cura i es concentra molt. Les trau del seu lloc i les va ficant pel forat d'enmig.
Semble una horrible mala mare, ho sé.
Sí, ho sé, si qualsevol de les iaies s'entera me porten a judici.
Però si això no és treballar la psicomotricitat fina i la concentració, ja me direu que és!
Ah, i és clar que no li deixem les agulles si no és sota la nostra atenta mirada.
Ja ho he dit.
És com un treball en equip. Me prepare les coses, prepare la màquina de cosir, li done al pedal, i allà ve ell en sentir el soroll. Escala pels meus genolls, seu damunt de mi, agafa la rodeta d'agulles i a jugar!!!
Només s'ha punxat una vegada, la primera que toca una agulla, després ja no, va amb molta cura i es concentra molt. Les trau del seu lloc i les va ficant pel forat d'enmig.
Semble una horrible mala mare, ho sé.
Sí, ho sé, si qualsevol de les iaies s'entera me porten a judici.
Però si això no és treballar la psicomotricitat fina i la concentració, ja me direu que és!
Ah, i és clar que no li deixem les agulles si no és sota la nostra atenta mirada.
divendres, 21 de setembre del 2012
Cilindres
Fa un temps vaig assistir a un curs impartit per Celine, sobre pedagogia Montessori. Va ser un cap de setmana molt intens, aprenguí moltíssim. Coneixia els materials més anomenats, com la torre rosa i l'escala marró, però sense cap dubte el que més me va impressionar fou els cilindres amb botó i sense botó.
No és un material que pugues trobar en qualsevol lloc. Portava temps amb la idea de comprar-los, i he buscat molt, a internet trobí varies opcions, però ... no me decidia.
Fa poc els trobí a molt bon preu i al costat de casa, Montessori para todos com indica el seu nom, amb una oferta de qualitat i un tracte personalitzat vol que la pedagogia Montessori arribe a tothom.
Com he sigut bona, segur que els reis fan una paradeta, mentre, grans i menuts gaudim amb els cilindres.
 |
| Foto de la presentació dels cilindres amb botó feta en el curs |
 | |
|
Fa poc els trobí a molt bon preu i al costat de casa, Montessori para todos com indica el seu nom, amb una oferta de qualitat i un tracte personalitzat vol que la pedagogia Montessori arribe a tothom.
Com he sigut bona, segur que els reis fan una paradeta, mentre, grans i menuts gaudim amb els cilindres.
dilluns, 17 de setembre del 2012
Amb aquestes manetes II
Més motxiles, per portar el berenar al parc, per baixar a caminar amb les claus, el telèfon i poc més ...
Cadascú que li done l'ús que millor li vaja.
Encara no parla?
L'obsessió per l'adquisició del llenguatge es va apoderar del meu seny fa uns mesos. Estic segura que la meva innocent consulta va fer perillar l'estabilitat d'un conegut motor de recerca a Internet. I és que essent sincers, determinades eines en mans d'una mare primerenca no porten res de bo.
Ara puc dir que ja estic curada. Ja no mantenc la respiració esperant que el meu fill me solte el discurs d'entrega del Nobel cada vesprada a l'arribar a casa. I faig bé, que el meu fill és nebot del germà Kepa, però la nostra és altra mena de germanor.
Aquest mes d'agost, el Leo ens ha regalat l'orella amb una evolució del seu argot. El trending topic de la seva parla és "cotxe, cotxe, cotxe", és estrany lo dolça que me sembla aquesta paraula quan ella la diu.
També el "ja està", expressió que fa servir per indicar-te que ja hi ha prou, i que reforça amb la mà.
Ara que ja l'escolte, pare més atenció al seu llenguatge corporal, i crec que estava tan pendent del só que no m'havia adonat que hi ha més maneres de comunicar.
Ara puc dir que ja estic curada. Ja no mantenc la respiració esperant que el meu fill me solte el discurs d'entrega del Nobel cada vesprada a l'arribar a casa. I faig bé, que el meu fill és nebot del germà Kepa, però la nostra és altra mena de germanor.
Aquest mes d'agost, el Leo ens ha regalat l'orella amb una evolució del seu argot. El trending topic de la seva parla és "cotxe, cotxe, cotxe", és estrany lo dolça que me sembla aquesta paraula quan ella la diu.
També el "ja està", expressió que fa servir per indicar-te que ja hi ha prou, i que reforça amb la mà.
Ara que ja l'escolte, pare més atenció al seu llenguatge corporal, i crec que estava tan pendent del só que no m'havia adonat que hi ha més maneres de comunicar.
divendres, 14 de setembre del 2012
La pau al mon
Aquesta entrevista La pau al mon reflexa una trista però certa veritat. Quanta covardia s'amaga darrera de frases tan habituals com:
- Deixa que plore, si no li passa res.
- Aquest xiquet està molt malcriat.
- Una palmada a temps evita que et perden el respecte.
Totes aquestes conductes perpetuen una violència cap a ser indefensos i innocents. No sigues còmplice. Implica't en la criança de la societat, sigues part de la tribu.
 |
| http://anoncentral.tumblr.com/post/26482694690/an-anthropologist-proposed-a-game-to-children-in |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)